Un dels malentesos més comuns en el monitoratge sorgeix del desconeixement sobre els diferents tipus que hi ha. El primer que cal aclarir és que hi ha dos tipus de monitorització: activa i passiva. Però, què signifiquen aquests termes realment? Aquí és on comencen els malentesos, ja que el significat pot variar depenent de l'eina de monitoratge utilitzat.

Monitorització activa i passiva a Nagios

A les eines de monitorització basades en Nagios, la monitorització activa implica que és la pròpia eina la que llança les consultes (checks) als dispositius o hosts per obtenir un valor de resposta. D'altra banda, la monitorització passiva fa referència al fet que és el dispositiu el que, de manera periòdica, envia la informació directament a l'eina. Dit d'una altra manera: a la monitorització activa, l'eina pregunta i el dispositiu respon; mentre que a la monitorització passiva, és el dispositiu qui informa i l'eina escolta.

Agents actius i passius a Zabbix

En eines com Zabbix, el monitoratge depèn del comportament de l'agent. L'agent es pot configurar de manera activa o passiva. Quan l'agent és passiu, espera que Zabbix li enviï una sol·licitud i després respongui. En canvi, quan l'agent és actiu, és aquest qui consulta Zabbix quines sol·licituds té pendents per al dispositiu i, posteriorment, envia la resposta.

Tot i les diferències en terminologia i funcionament, l'essència és la mateixa: en una opció, l'eina realitza la consulta i rep la resposta, mentre que a l'altra, l'eina es limita a esperar que el dispositiu enviï la informació de manera proactiva.

Quina és la millor opció?

L'elecció entre la monitorització activa o passiva no té una resposta universal. No és una opció millor, sinó d'escollir la més adequada per a cada situació.
El monitoratge actiu, on l'eina realitza la consulta, és l'opció més comunament utilitzada per defecte, ja que sembla la més lògica i immediata. No obstant això, a mesura que s'afegeixen més dispositius a la monitorització, aquesta opció pot afectar negativament el rendiment del servidor i incrementar la necessitat de recursos de CPU i memòria.

Avantatges i desavantatges del monitoratge passiu

Per evitar la sobrecàrrega al servidor, es pot optar per la monitorització passiva, on l'eina simplement recull la informació que els dispositius us envien. Això redueix la càrrega sobre el servidor i disminueix el consum de recursos com ara la CPU i la memòria.

No obstant això, el desavantatge d'aquesta opció és que l'eina de monitoratge pot no ser capaç d'alertar quan deixeu de rebre informació d'un dispositiu. Això pot passar a causa de talls en les comunicacions o problemes greus al dispositiu que impedeixin l'enviament de dades. A més, la monitorització passiva generalment requereix instal·lar agents als dispositius o programar tasques, la qual cosa no sempre és viable o pràctic.

Escenaris especials

En alguns escenaris, com quan els dispositius estan aïllats de la resta de la infraestructura per motius de seguretat, l'eina de monitoratge no hi pot accedir directament. En aquests casos, el propi dispositiu ha de ser el que enviï la informació de manera periòdica a l'eina, utilitzant un enfocament de monitoratge passiu.

Conclusió: Avaluar la millor opció per a cada cas

Tant la monitorització activa com la passiva tenen els seus pros i contres. La clau és avaluar cada situació i determinar quina és l'opció més adequada per a les necessitats específiques de la infraestructura. Mentre que el monitoratge actiu ofereix més control directe, la passiva pot reduir la càrrega del servidor, encara que amb certes limitacions d'alerta i manteniment.